diumenge, 7 de juliol de 2013

Novadors13


Al bell mig d’un acabament de curs especialment intens, amb milers d’informes, actes i memòries, he cercat una illa on poder desempallegar-me de tanta burocràcia. La cercava tranquil•la, amb jardins on perdre’m i amb fonts on emmirallar-me i on, arribat el moment, beure-hi. No la volia crusoeniana, deserta i remota. Tampoc no la volia colonial ni habitada per caníbals. Al bell mig d’un acabament de curs que encara no he tancat, amb tempestes i naufragis, he albirat l’illa somiejada. Atreta per un nom seductor, amb connotacions semàntiques d’avantguarda, he dibuixat al meu quadern el contorn de les lletres d’aquest indret: novadors. 

Mapa, brúixola i quadern de bitàcola... sense més equipatge, he traçat l’itinerari per poder arribar-hi. Tot seguint les coordenades descrites al full de ruta, he començat el meu viatge particular a les jornades de renovació pedagògica celebrades a la Universitat Jaume I de Castelló els dies 5 i 6 de juliol.

He fet constar a l’encapçalament del quadern les dades tècniques esmentades per contextualitzar el recorregut abans de salpar. Arrecerada per una excel•lent tripulació, del vaixell 1entretants, i recolzada per una extraordinària grumet, he començat el meu viatge i exploració de l’illa.

1r dia.
Després de recollir la documentació (full de programa, tres peces de puzzle i tiquet per dinar) hem assistit a la inauguració de les Jornades i a la conferència inicial, on Fernando Trujillo ens ha encomanat una altra sentimentalitat en un nou model formatiu. A més a més, ens ha descobert el nom de dues malalties i la manera com combatre la digifòbia i com superar la digifrènia, o si més no, de com intentar-ho. Finalment ens ha demanat que, en un MOOCador, deixàrem constància dels temes que ens semblen més interessants de cara a l’EABE14.

En fer una pausa-café amb suc de taronja i coca de tomaca hem représ les jornades en un dels punt més interessants: els Tallers Demo - BYOD, els quals  han estat més demostratius que experimentals (més demo que bring your own device). D’una banda han bandejat algunes expectatives, de l'altra però, han permés de mostrar amb detall la proposta didàctica. He tingut la sort d’embarcar-me amb Ramon Barlam en la seua Barcelonada 2.0 i a través de les seues fitxes amb QR i les eines com Socrative Student hem passejat per Barcelona en una gimcana telecol•laborativa. Gamificació i Realitat Augmentada.

D’un racó de l’illa per explorar a un altre on aprendre a navegar sense xarxa, a treballar amb una mancança d’infraestructures. L’ampolla del nàufrag on es recullen les petites carpetes autocontingudes. La imatge virtual sobre l’objecte real on el nàufrag va reconstruint la maqueta que el deslliurarà del centre penitenciari. El miratge de la càmera sense rodet, de la xarxa sense internet. 

Dinar de subsistència a base de pasta, pèsols, peix, iogurt i meló... a triar, i una flauta màgica sense música. Al voltant de l’àpat en safates universitàries, la millor companyia: Vicent, Paco, Teresa, Antònia, Ramon... i al café, la Carme.

La sobretaula enceta la tertúlia i una altra de les actuacions més esperades: els Kafé-Kedada. Els diferents grups d’innovació obren les aules per dialogar sobre treball col•laboratiu. Acompanye 1entretants i em reserve els darrers minuts de l’activitat per córrer descalça al Jardí dels Sentits, on es conjuga la cultura i llengua clàssiques amb l’ús de les tecnologies i la botànica. En arribar, la nau ja ha salpat i no trobe Circe. Escorcolle entre el brancatge del sempreverd de flors ataronjades, el grup no hi és. Tampoc no els trobe més enllà, així que torne a les aules. Salude els frikimefs i escolte els edutictac. No hi ha dubte que la Kedada amb més assistents ha estat aquella que plantejava les qüestions més obertes sobre com fer viable la revolució educativa de forma no violenta, sota el títol de “la classe al revés”. Aquestes preguntes i d’altres han desvetllat la migdiada de molts dels novadors assistents. 

Tal vegada, pel ritme, la temàtica variada o per l’esperit dinamitzador dels guies petxakutxistes hem arribat a les presentacions més aplaudides. Comprimir en 6 minuts 40 segons tanta saviesa, tanta didàctica, tant d’amor... bombolletes d’oxigen que ens parlen de l’herència clàssica, del vaixell de l’exili, dels argonautes, dels alquimistes, d’un passeig amb tablets per ses salines d’Eivissa, de la gamificació a secundària, de l’amor... i més amor encara. 

Ens acomiadem amb la tristesa de saber que no hi serem. Que, amb la caiguda de la nit, el sopar novadorenc de clòtxines, polp i suquet de rap, permetrà els illencs de continuar les xerrades, d’encetar noves tertúlies, de desvirtualitzar i saludar, de confessar secrets amagats. Nosaltres, hi tornarem demà. 

2n dia. 
Hem orientat la vela per arribar a temps. El vent ens guia. Un ventijol suau però suficient ens facilita l’entrada al port de l’illa. Amb un retard de vint minuts llargs comença la conferència de JL Castillo sobre els aprenentatges autèntics, els que es basen en l’autonomia de l’alumne i s’avaluen amb l’observació directa, l’autoavaluació i la coavaluació. Els post-its inunden la sala.

Una breu visita al Jardí dels Sentits per tonificar-nos i esmorzar. I després, la confessió al judici final davant el pare amb tot de penitències. Confesse que he pecat, confesse que confesse. I entre confessions, penitències, absolucions, lliuraments de premis i acte de contrició i propòsits d’esmena es clouen les X Jornades Novadors 2013

Un altre vent mourà els penells i serà el senyal per tornar a desplegar les veles. Ens deixarem portar per l’onatge fins descobrir noves illes. Esbrinarem on s’arreceren les aus migratòries, on s’amaga Circe. Amb wifi o sense, ara ja sabem navegar.

2 comentaris :

Carme Bové Romeu ha dit...

Un plaer fer el cafè amb vosaltres, se'm va fer curta aquesta estona... però seguim en contacte!

Carme

elmaestrojuan ha dit...

Llegir una crònica com aquesta demostra que un altra sentimentalitat és posible ;-)))