dissabte, 5 d’abril de 2008

La farmacèutica (microconte eròtic)

Fa uns quants anys, em van proposar que col·laborés en una antologia de contes eròtics. No m'hi havia posat mai, però vaig acceptar la proposta com un repte. Tenia 27 anys, treballava llavors per terres empordaneses on, com ja ens avançava Olga, la tramuntana és com un bitxo que mossega i altera les funcions cerebrals. També les corporals, constate. Passeu-me, doncs, l'esbojarrada incontinència verbal, l'adjectivació abundant, la frivolitat i la gosadia de joventut. A l'antologia hi ha narracions d'Encarna Sant-Celoni, Lola Martínez, Manel Alonso, Antoni Albalat, Francesc Viadel, Maria Fullana i Lourdes Toledo, entre d'altres.





La farmacèutica

Havia d'anar a la farmàcia. Necessitava dentifrici, crema nutritiva, aigua tonificant i llet netejadora. El farmacèutic, un jove acabat d'eixir de la facultat, sempre la rebia amb un somriure encantador i unes paraules afalagadores. Es coneixien des de feia un grapat d'anys, quan les seues respectives mares van coincidir en el mateix curs de gravat a l'escola d'adults i, dues vesprades a la setmana, durant un parell de mesos, es trobaven al hall de l'edifici quan les anaven a buscar.
Al carrer queien quatre gotes i el cel anava omplint-se de núvols negres. La tarda no era gaire lluminosa, més aviat una tarda fosca. Aquells núvols li feien venir ganes de colgar-se en el llit i desconnectar del món fins l'endemà. Canvià, però, els llençols per la gavardina i el paraigües i rondinejà algunes paraules en el mirall de la seua habitació: Rebels, cràpules, dimonis... La nostra clientela és gent respectable.
El soroll sec de la porta l'estampà de nassos contra el carrer mullat. En obrir el paraigües va contemplar una vegada més aquell anunci que ja sabia de memòria a força de veure'l cada dia. Noctàmbuls, era la paraula que havia oblidat.
Tota l'avinguda per davant i el cap ple de somnis amerats de pluja. El vidre de la botiga li dibuixà la cintura d'aquell jove i les seues cuixes que descansaven l'una damunt de l'altra mentre prenia la tensió d'alguna dona d'edat avançada. Un calfred li recorregué el cos. El seu rostre en devia presentar indicis, d'acalorament, de sotragada, d'impacte, quan les seues mirades es van trobar.
Feia mesos que volia fer-li aquella pregunta i aquell vespre, atmosféricament regirat, era el moment idoni: “Tens alguna crema afrodisíaca? Algun oli que estimule el desig sexual? És un encàrrec.”
Encara no sap per què va obrir la boca amb tanta contundència, havent travessat el llindar de la farmàcia. El noi, sorprés, es quedà una estona mirant les sabates blanques de xarol que ella portava. Després va obrir també la boca: “Vine al despatx, crec que tinc alguna cosa semblant a això que demanes”.
No calgué dir res més. La lluna ja guaitava per la finestra del petit despatx, des d'on s'arribava a un pati enorme, un solar abandonat habitat només per plantes i matolls, record del jardí que fou. Hi havia fulls de paper damunt la taula, talonaris de receptes que volaven ja per l'aire mentre la jove recorria un cos que feia olor d'alcohol i d'ungüents penetrants. Li tragué els pantalons, calçotets i mitjons d'una estirada, i el membre erecte s'erigí enmig d'aquell ambient perfumat de no sabia quins beuratges estranys que l'excitaven i ja era un riu desbocat damunt del botiguer, silenciós i trempat.
Van cardar una bona estona. Van eixir al jardí, un paradís terrenal musicat de gemecs i de crits, regat per líquids i fluxos flairejants, trepitjat per dos cossos que navegaven d'una mar a una altra, llepant cada embranzida feroç, xuclant-se els dits, mossegant-se els plecs de la pell desconeguda i angelical. Un món de llavis xops, petons i laments, volums i penetracions ja nocturnes (Rebels, cràpules, dimonis i noctàmbuls, la nostra clientela és gent respectable), rèptils de la nit fumant-se pels descosits, arrancant-se saliva a trossos, dibuixant figures grotesques pel marc de la finestra i la pluja, entre herbes i flors abandonades, esgarrapant-se els pits delitosos, picant d'ací i d'allà, oblidant olis i fàrmacs ell, gavardines i humitats publicitàries ella.

Microsexe. Antologia de microcontes eròtics. Ed. oikos-tau. 1995. Vilassar de mar.

11 comentaris :

Anònim ha dit...

Recollones! Jo també tincs uns 'microcontes' a l'antologia de l'Alonso i el Call.
I vaig ser a l presentació, a la taverneta aquella dels bocates i plats combinats de Puçol.
Què se n'ha fet d'aquell llibret? Poca venda, no?
Què hi farem! El món és un mocador...(encara en som 1711?) no massa net.

Begonya Mezquita ha dit...

Jo no recorde la taverna i la presentació a Puçol.
Del llibret, amic anònim, poca venda i poca distribució, cosa que a mi no em ve gens de nou, avesada com ja estic a publicacions menors i marginals.
Per cert, no sé qui ets de tots els que hi van escriure en aquella antologia. Salut!

Olga ha dit...

El farmacèutic, com el carter, sempre truca dues vegades.
I a la rebotiga de la farmàcia hi ha remeis i metzines que guareixen el cos i l’ànima. Pomades, cotons... fins i tot taules com aquella enfarinada que va calçar Jessica Lange i JacK Nicholson.

Aquest microconte m’ha adelitat uns microminuts de macroplaer.

Un altre, sisplau.

Begonya Mezquita ha dit...

Gràcies pels compliments, Olga. I més ara que ja saps qui és l'inspirador del conte. :P

Àngels ha dit...

Oh, my girl! Ja coneixia aquesta faceta teua. Hem parlat tant d'aquella època...Beneïda farmàcia!!

Olga ha dit...

Bon gust inspirador!

Jose Manuel ha dit...

Ets la nova Anaïs Nin!!!

Begonya Mezquita ha dit...

:), ;), :O

Amadeu Sanz ha dit...

Jo sempre havia sabut que, en el fons, eres una cotxina.

Begonya Mezquita ha dit...

Sempre?
En el fons o en la forma?
Dir les raons del cos, dir-les ben dites, ja m'agradaria.

Amadeu Sanz ha dit...

Sempre: en el fons i la forma, per davant i per darrere.