dilluns, 4 de febrer de 2008

La vida per la retina



Al marge de les propietats terapèutiques atribuïdes als colors sobre els estats d'ànim i les malalties físiques de les persones, estic convençuda que existeix una altra mena de cromoteràpia personal. L'escala cromàtica ens afecta dia a dia sense que en siguem massa conscients, com una atracció fatal o una tendència pintoresca més. Ja m'ha passat alguna vegada que, de bon matí, em desperte amb la necessitat d'omplir el dia de color taronja, per exemple. Llavors, la roba, el maquillatge, les gometes dels bràquets que porte a les dents, el menjar que em pose a la boca, els somnis, les imatges que captura la meua càmera, tot hauria de ser d'aquest color, i ho és en la mesura que jo puc fer-ho possible. De vegades, el negre; d'altres, el verd i, rarament, el roig. I poca cosa més, ara que pense. Per què aquests colors i no d'altres? Quin significat té aquesta dèria tenyida d'un color? Veure la vida així durant uns dies, amb les seues nits. Sentir la necessitat d'omplir-te d'aquella llum amb filtres. Lluny de bones relacions entre el cos i l'esperit, de fixació de calci o de tonificació sexual, que són algunes de les aptituds del taronja, per exemple, apunte aquesta tendència semiconscient a mirar la vida d'aquell color que ens captiva.

5 comentaris :

Ll. Carreras ha dit...

Hola, Begonya, quan de temps!
Sí, és ben curiós, això dels colors. Hi ha dies que, literalment, estan tenyits. A la tardor dominen els marrons i els ocres. L'hivern, per a mi, és gris, plomós, amb blaus que mai no són tan nets com a l'estiu de ple. A la primavera, en canvi, domina el verd, que és el meu color preferit i que porta esperança.
Una abraçada
Llorenç

Begonya Mezquita ha dit...

Sí, ja he vist fa una estona que et queixaves, malencònic, d'enyorança primaveral. Però, com ja t'he dit, l'hivern té un tempo silenciós, únic. Ja vindrà, ai las, la primavera.

Pere Vilanova ha dit...

Bones,

m'acabo de fer un blog on hi penjaré textos i imatges així com els futurs concerts que vagi fent,
si vols passat'hi,

una abraçada!

Pere Vilanova
ngatif.blogspot.com

Àngels ha dit...

És veritat. Depén de l'estat en què et trobes, et vistes d'una manera o una altra. Principalment t'afecta el color però a mi, personalment, m'afecta en tot allò que faig. Si tinc un dia entravessat, no solament em vist de negre sinó que ho veig tot negre.

Olga ha dit...

Green day, Pink Floyd, Pink panther, el Llibre roig, el Quadern gris, setmana blanca per esquiar, dimarts negre a la borsa... quants sintagmes nominals bellament acolorits.