dijous, 31 de maig del 2007

Per a la llum del futur



Que d'una piga li naix tot l'univers, cap on anirà ara?
Cap a illes afortunades, regals de la natura, destí inesperat
perquè tot passa com a les pel·lícules: amigues,
cerimònia d'embriaguesa, l'atractiu i la màgia.
Ella té la diadema d'una ciutat en flames
per a la llum del futur. Un camí que tot just ara comença.


Un poema per a l'Anna, que acaba el 2n de batxillerat.
Per a ella i per a Lara, Paula, les Maries, Àlex, Àngela
i tot el grup de gent que han fet possible aquest somni
i que ara se'n van del Clot del Moro.

dimarts, 29 de maig del 2007

DE DOL RIGORÓS

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

D'un temps d'un país.
Raimon


Algú em pot respondre, què ens passa als valencians?

dissabte, 26 de maig del 2007

...


Què passarà demà?

divendres, 18 de maig del 2007

Saviesa


Duna
Originally uploaded by jomiyagui.
que tot és provisional
ho sap molt bé
la duna

Elies Barberà, Zoo Bromera poesia

diumenge, 13 de maig del 2007

Com abans




Res ja no és el que era. Quan érem xiquets, els meus germans i jo passàvem aquella nit de dissabte de cara a la pantalla veient com desfilaven els artistes de tantes nacionalitats, cantant en tantes llengües. Després, durant la part de les votacions, amb aquell afany competitiu, ens encisava escoltar les veus dels jurats d'altres llocs com deien els noms i els punts: "United Kingdom two points, Royaume Uni deux points". Era com si guaitàrem més enllà de les quatre parets d'una música que llavors no passava de lletres ràncies i trivials. No sé com s'ho feien però ens creaven unes expectatives de modernor que eren l'hòstia. La cosa acabava tard i la part més emocionant venia quan els guanyadors repetien el tema amb què havien passat per davant de la resta de participants d'aquella Europa. Avui, casualment, m'he assabentat a ELPAIS.com, que Sérbia ha guanyat la 52a edició d'aquest espectacle estrany que a hores d'ara només em porta olor a naftalina. Quina infantesa, quanta manipulació. Per cert, quins records en teniu, d'aquell/d'aquest Festival d'Eurovisión?
Els de la foto són els ucraïnesos (la drag queen Verka Serduchka) que van quedar en segon lloc.

dissabte, 5 de maig del 2007

Poesia per al Cabanyal


Tinc el gust de convidar-vos a la lectura de poemes que la plataforma Salvem el Cabanyal ha organitzat per a demà diumenge 6 de maig, dins el marc de la IX Jornada de Portes Obertes que enguany gira entorn de la literatura. Ací teniu el poema que una servidora llegirà. Doncs això, demà a les 11.30 a l'antic escorxador del carrer Sant Pere d'aquest barri mariner de la ciutat de València que ja fa uns quants anys que viu una autèntica guerrilla.



CAMINS SENSE FITA

Seure al costat de la finestra
i omplir-se de sol. Diumenge
d’hores mortes, d'ecos remots
de l'alfabet que vaig aprendre.
Ara visc a la ciutat i els dies
perden el nom, es destinyen
com fotos antigues. Capgirat, el temps
ha sargit una capa de llautó
al marge dels camins sense fita. Finalment
sé dir casa i animals, conills,
fang a les ungles, sol esbatanat,
greix i benzina al corral.
Sé dir i dic carrer, perfums del raval
com una dona que hi camina
amb roba negra, davantal de diumenge,
somriures que han restat ancorats
per sempre i a la vora
dels meus records, els que dic ara i ara
renaixen, estranya memòria al costat
de la finestra, estirada al llit
sóc la filla per qui ressonen ecos de diumenge:
temps de roba negra, aigua a la sèquia, claror,
el tractor que agrana la terra, uns peus descalços
que volen, la primavera que m'alimenta, set de llum
com el túnel per on viatja
cada record il·luminat avui de sobte
al sol del diumenge, camins sense fita
al costat de la finestra.

dimarts, 1 de maig del 2007

Terra de ciment (dos)



Ja disposem del preview al youtube. A gaudir…