dijous, 29 de juny del 2006

El meu treball i la meua tristesa

Porta amb flors / Door wih flowers

El meu treball i la meua tristesa,
el meu dolor que a ningú puc dir,
i el calle, em dol, em lligue el coll amb ell,
em faig un nus, estrenyent-lo ben fort,

i a poc a poc cau, del pes, el meu cos,
cau el meu cos, el meu dolor, del sostre,
i vacil·lant a l'airet del corral
estic penjat, tota la meua mort,

i entra el veí i em veu penjant del sostre
i no diu res, demana un got de vi,
i de reüll em guipa, i no sap res

i penge així, i en arribar nadal
seré un mort dolç, de secreta dolçor,
i m'obriran a taula, entre rialles.

Vicent Andrés Estelles, Pedres de foc (1975)

dimecres, 21 de juny del 2006

Estiu


Estiu
Originally uploaded by mosque.
Acabem un altre curs, un altre més. La calor arriba exactament el mateix dia que l'estiu, a la mateixa hora. Nosaltres anem tancant portes i obrint-ne d'altres. Mirem cap a nords o suds diversos, ens calcem les xancletes de goma i somriem al sol.

divendres, 16 de juny del 2006

Escola Valenciana, premi nacional

La Generalitat de Catalunya ha lliurat un dels Premis Nacionals de Cultura a Escola Valenciana. Aquest col·lectiu ja fa temps que és capdavanter en mols àmbits de la nostra societat. Present a quasi la totalitat d'actes públics, reivindicatius i de compromís, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la llengua aposta, per una "normalitat" cultural i, sobretot, lingüística. Un dels actes que amb més força està creixent durant aquests últims anys és el de les Trobades: més de 200.000 persones hi han participat enguany. Enhorabona, amics i amigues!

dilluns, 12 de juny del 2006

18


telefon
Originally uploaded by Ramonah.
De les lèxiques
multiplicitats d'aquest idioma
del bon dia comú, m'és preferida
la que em deixa, en valencià tocar-te
per telèfon.
Per telèfon, també.

Tono Fornes, Vestigis, filogènies i desficis Ed.3i4

diumenge, 11 de juny del 2006

Sobre (la) poesia

Però és que, en cert sentit, tota la poesia és d’orientació: mirar d’expressar la situació pròpia respecte a l’univers abraçat per la consciència és un impuls immemorial. Els braços de la consciència s’estiren i cerquen a les palpentes, i com més llargs són, millor. Tentacles, i no ales, són els membres naturals d’Apol·lo. Vivian Bloodmark, un amic meu filòsof, solia dir-me que mentre el científic veu tot el que passa en un punt de l’espai, el poeta sent tot el que passa en un punt del temps. Perdut en els pensaments, es dóna copets al genoll amb el seu llapis que sembla una vareta màgica, i en el mateix instant un auto (matrícula de N.Y.) passa per la carretera, un vailet rebat la contraporta del porxo veí, un vell badalla en un hort nebulós del Turkestan, un gra de sorra gris rodola empès pel vent fins a Venus, un tal Docteur Jacques Hirsch, a Grenoble, es posa les ulleres de llegir, i trilions d’altres foteses com aquesta tenen lloc, i totes formen un organisme instantani i transparent d’esdeveniments del qual el poeta (assegut en una cadira de jardí a Ithaca, N.Y.) és el nucli.

Vladimir Nabòkov, Parla, memòria.

dijous, 8 de juny del 2006

Posem en pràctica la teoria


"Entre la realitat -en aquest cas el cos de l'home com objecte d'observació-, i la ment que se'n distancia i s'hi reflecteix, tan sols hi ha les paraules, els noms de les coses. I posar noms no és sinó aprendre a mirar, a contemplar la realitat, per tal de tocar-la, per fer-la servir si cal, però sobretot per entendre-la."

Emilio Lledó Elogio de la infelicidad Cuatro Ediciones

dimarts, 6 de juny del 2006

i més...




dijous, 1 de juny del 2006

LPN pel compromís amb la terra


Aturem la desfeta. Per les platges, les dunes, les aus, el paisatge, la gent... Dissabte 3 de juny a les 18h, plaça de Sant Agustí. No hi falteu!