diumenge, 31 de juliol del 2005

La cançó de l'estiu

Records

Pels carrers del sol i l’esperança
on vam deixar els nostres millors anys.
Amb les ulls plens de fred i enyorança
t’he recordat rient al meu costat.

Enyorant les hores
que hem passat,
recordant la vida
al teu costat.

Tants records,
tantes hores que hem passat,
tants somriures oblidats,
tantes vesprades que hem plenat
de sol i soledat.
Tants colors que han oxidat,
tants segons al teu costat,
tantes banderes que hem alçat
d'esperança i combat,
de sol i soledat.

A les nits de pluja i mar tancada,
quan la foscor ofega tots els fars,
escric callat i amb la vista cansada
noves cançons que ja no escoltaràs.

Tants records...

Tants somnis que han ofegat,
tanta il·lusió que vam crear,
tantes imatges al meu cap,
tanta gent que ens ha deixat,
tants somriures que has apagat,
tants sentiments que no han canviat,
tants carrers que ens han estimat,
tants iris de complicitat,
tantes ferides a les mans,
tantes hores que hem parlat,
tantes històries per contar,
tants carrers que vam desgastar,
tantes places que vam plenar,
tantes fugides als camals,
tantes ferides a les mans,
tantes cares i punys alçats,
tanta il·lusió al caminar,
tantes cançons que vam cantar,
tants acords inacabats.

Obrint Pas

dissabte, 30 de juliol del 2005

La pesadilla de Darwin

dilluns, 25 de juliol del 2005

La dona justa

Molt poquet a poquet, a penes una pàgina o dues al dia, una desena els dies que més, m'estic llegint una novel·la fantàstica –no del gènere fantàstic, sinó que la trobe boníssima–, La dona justa, de Sándor Márai, publicat per edicions 62, amb traducció d'Eloi Castelló Gasol i Anna Soler Horta.
No vaig encara per la meitat, per la pàgina 189, per ser exactes, de més de 400, i ja sé que serà una de les meues millors lectures d'aquest any. No és per això, tanmateix, que em retortugueixo en la lectura, no, encara que així podria ser, llegir una pagineta i tindre'n ja prou, d'aquesta intensament compromesa amb la veritat, per més trista que siga, història sobre la dificultat d'estimar, de lliurar-se sense por a la vida, i la fantasia de l'existència de la persona que ens correspon, per destí, per justícia…

Un fragmentet:

¿Quin era el problema amb aquella dona? Rancor, vanitat. La majoria de vegades, és això que cova darrere les misèries i les desgràcies humanes. La vanitat. La supèrbia. La por de no gosar acceptar el regal de l'amor. Cal un gran coratge per deixar-se estimar sense reserves. Un coratge que gairebé és heroisme. La majoria de la gent no sap estimar ni deixar-se estimar, perquè és covarda o vanitosa, perquè tem el fracàs. La gent s'avergonyeix a l'hora de donar-se a una altra persona, i encara més a lliurar-s'hi, perquè té por que li descobreixin els secrets… El trist secret de tot ésser humà: una enorme necessitat de tendresa, sense la qual no es pot viure.


He posat un altre fragmentet, relatiu al tema que enllà es tracta, al Fumar-se de deixar

dissabte, 23 de juliol del 2005

Demòcrates

Pose aquesta cançó d'Inadaptats perquè pense que és un bon moment per fer crítica a aquests polítics que sembla que en comptes de millorar el nostre present estan empijorant-lo...

Demòcrates, falsos xerrameques
Demòcrates, corruptes i estafadors
Demòcrates, no voleu la DEMOCRÀCIA
Demòcrates, aliats dels patrons
Què voleu, voleu més policía?
Què voleu, viure sota control?
Què voleu, robar a la llum del dia?
Què voleu, l'estat del terror?
Demòcrates, esteu a dins les llistes
Demòcrates, però no us donarem vots
Demòcrates, deixeu que creixi l'ira
Demòcrates, no apagareu el foc
Què voleu, ser grans a dins d'Europa?
Què voleu, no respectar nacions?
Què voleu, engarjolar la dissidència?
Què voleu, consum i televisor?
I som fills/es d'una treva estranya que es diu constitució
Defenseu la unitat d'Espanya
com ho va dir el dictador
Però contra els feixistes canya deien a la transició
Però el maquillatge no enganya
feu pudor de porcs, porcs, porcs
Demòcrates,PSOEs i reformistes
Demòcrates, traïdors com el Pujol
Demòcrates, com el Fraga ex ministre
Demòcrates, porcs, porcs, porcs
Què volem, volem el COMUNISME
Què volem, nova constitució
Què volem, ruptura i no reforma
Què volem, autodeterminació!!

divendres, 22 de juliol del 2005

Marjal Viva ' 05

El passat 18 de juliol vam començar a Sagunt el voluntariat mediambiental, Marjal Viva '05, que s'estendrà fins al 12 d'agost. Bé, i què és això de voluntariat de medi ambient? Doncs a Marjal Viva el que es fa són tasques de protecció i recuperació d'espècies o espais naturals, en la denúncia de situacions de degradació mediambiental, en el desenvolupament d'una consciència mediambietal entre els ciutadans...

Les activitats del voluntariat han de tindre un impacte social, és a dir, allò que realitzem en benefici de la comunitat o del medi ambient no pot quedar en una bona intenció oculta o anònima: s'ha de veure, els ciutadans han de conéixer el que estem fent, han de saber que hi ha problemes i necessitats per resoldre, i és més, han de sensibilitzar-se. És el primer pas perquè l'Estat es preocupe d'aquests temes que necessiten més i més atenció.

M'agradaria animar-vos perquè us apuntàreu la primera quinzena d'agost o bé l'any que ve. Pense que és una activitat molt interessant per a tot aquell que estiga interessat a cuidar i conservar els ecosistemes que ens envolten. A més, d'aprendre sobre aquests espais i conéixer gent nova.

dilluns, 18 de juliol del 2005

El que fa la calor!


p l o u f
Originally uploaded by oooh_caro.
No faríem res més que això, aquests dies d'intensa xafogor. Salut!

Cada dilluns fan mercat de fora a Russafa, el barri de València on jo visc i on apure ara els últims dies abans de buscar altres blaus. Avui la calor és insuportable i al mercat la gent es deixava anar com zombis. Les veus des de les parades cantaven: "a un euro, guapa, a un euro" "aeuro, aeuro, aeuro", "mira que biquinis nena, a tres euros", "que me voy, que me voy", etc. Però entre les veus que s'hi sentien, m'ha sorprés la d'un home que venia piles alcalines i repetia: "ocho pilas a un euro, ahora que me acuerdo" i de tant en tant s'equivocava i deia "ocho pililas a euro, ahora que me acuerdo"...Molt poètic, oi?

divendres, 15 de juliol del 2005

Anna i Lara al recital de la MMM


Anna i Lara
Originally uploaded by Begonya Mezquita.
Dues fotos, dos moment importants per a Lara Catalunya, que avui fa els 16!!!

Boqueria


Boqueria
Originally uploaded by Begonya Mezquita.

15 de juliol de 2005

Avui, 15 de juliol de 2005, m'agradaria recordar un grup que vaig conèixer no fa molt, Sangraït, quan Gerard a classe de valencià ens va posar "El vol de l'home ocell". I per que aquesta cançó? Doncs ara m'explicaré, avui 15 de juliol la nostra companya Lara compleix 16 anys, bo i direu tots els hem complit o els complirem, però m'agradaria recordar-ho perquè pense que marca un moment en el temps en el que l'he tornat a vore somriure com no l'havia vist des de ja fa temps.


15 de juliol de 1909

Cinc del matí canta el gall
li respon el tro de mil veus cridant
sense por van corrent pel camí
sobre mil cavalls sense veure res

Tenen un destí (Són creuats)
Lluiten per l’honor
Matar o morir (Són creuats)
Morir amb honor

Toquen les sis del matí
15 de juliol 1099
L’ombra ja s’ha fos la llum i el destí s’han donat la mà
Mentre creix el bram

Tenen un destí (Són creuats)
Lluitar per l’honor
Matar o morir (Són creuats)
Morir amb honor

Digue’m per qui?
Digue’m per què?
En nom de qui?
En nom de què?

Digue’m per qui?
Digue’m per què?
En nom de qui?
En nom de què?

Callen les veus mor el crit
El silenci és viu dintre dels seus cors
Tots ells l’han sentit quin dolor dins el pit
Crema com el foc quan forja l’acer

Tenen un destí (Són creuats)
Lluiten per l’honor
Matar o morir (Són creuats)
Morir amb honor

Tenen un destí (Són creuats)
Lluiten per l’honor
Matar o morir (Són creuats)
Morir amb honor.



Lara t'estime

dimarts, 12 de juliol del 2005

L'home líquid

Com açò de la poesia està tan parat, per l'estiu i el caniculisme aquest, us deixe un enllaç de passar una estoneta només:

L'home líquid

Apa, sigueu bones i bons :)

Edite per a afegir un altre del mateix estil, però haig d'advertir que pot provocar alguna reacció emocional indesitjada. Vull dir que, segons com, pot resultar una miqueta fort:

Una dona cau

dissabte, 9 de juliol del 2005

Des de Girona

Al carrer Ciutadans de Girona al cafè La llibreria, fem un te i un cafè. Ignasi, company d'aquest petit viatge, prepara un viatge a la Xina i ha comprat el volum I de "El sueño en el pabellón rojo" (Memorias de una roca) de Cao Xuequin. A València, no es troba, si algú sap on es pot trobar els volums II i III, que ens diga alguna cosa. El correu de l'Ignasi és: migna@ono.com.
Salut!

dimarts, 5 de juliol del 2005

Més fotos de BCN

Algunes "fotus" del viatge de 4t a Barcelona, que no oblidarem. I també us donem a llegir aquestes paraules que la Joana Conill, la nostra guia de Barna, ens va escriure. Una forta abraçada!

Les bloggers al tren


Plaça Catalunya a la nit


Anna al museu d'Història damunt de Catalunya


Oh, el Born!


Als premis FAD, on vam beure cava i vam menjar xocolatines


Guapos y guapes!
Aquesta feina és tot un misteri, arriben grups acalorats i després toca acomiadar-los. Entremig intentes explicar que aquesta ciutat és romana, que al Born vivien protoburgesos, i que a les cinc i mitja els dofins fan espectacle. Són prou dies per entendre algunes de les complicitats del grup, però mai saps què s'emporta. I el millor, et quedes amb moltes coses dins, a part de saber que les safanories es mengen, i que a Sagunt tot és xicotet, m'enduc un molt bon record.
Tot plegat, és quan tens la sensació que viatges amb el grup que pots dir que la feina ha anat bé.
I va ser un plaer viatjar amb vosaltres!
Molt bon estiu a tots i a totes!

joana

divendres, 1 de juliol del 2005

Les fotos de la Facultat de Ciències de l'Educació

Preses amb el mòbil, així que poca qualitat!

Primer jo:



i després Begonya, mentre ens féiem un cafenet abans d'entrar a comunicar:



A l'entrada ens hem trobat amb Dolors, que anava d'assistent, però a un taller diferent. Ens ha donat besets per a tots i totes:



Ja no n'hem fet més fotos :(

Volia haver-me endut la digital, però amb l'atabalamenta se m'ha oblidat :(

Presentació en públic del nostre bloc

Avui La paraula és nostra s'ha vestit de llarg i s'ha presentat en societat. L'acte ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de l'Educació de València on es duu a terme un congrés sobre noves tecnologies al món de l'educació. Ací teniu la programació per si la voleu consultar: http://ute.uv.es/escolatic
A l'aula II, que és on ens ha tocat actuar a nosaltres, s'hi ha parlat de coses
interessants, sobretot ens ha cridat l'atenció el fet que l'ensenyament del català al nostre petit país no ha perdut el tren de la modernitat i s'ha afegit al món vertiginós i inevitablement necessari de l'internet com a eina de treball.
Amadeu i jo ens hem posat una miqueta nerviosos perquè era la primera vegada que presentàvem aquesta petita criatura en públic. Crec que hi ha alguna foto que pot il·lustrar aquest post, oi Amadeu?
El resultat ha estat positiu. En acabar la sessió ens han felicitat i hem escoltat tot de paraules d'encoratjament.
Ja ho veieu, La paraula és nostra, avui, primer de juliol de 2005, ha eixit al carrer i s'ha obert una mica més al món. Esperem que siga un bon moment per créixer i expandir-nos, com polsim d'estrelles, en aquest periple estrany. Salut!